Un dia, un home va tenir un somni, somiava amb un parc tematic especial, molt especial. Tothom li deia que era una utopia, un somni imposible de cumplir, que mai seria rendible i que no perdĆ©s el temps amb aquestes bajanades. Pero el nostre home era tossut i persistent i no tenia cap pressa, llevat de la que li propiciava la il·lusiĆ³ d'aconseguir-ho.
DesprĆ©s de molt de temps, i de parlar amb tothom que el podia ajudar, va trobar una persona que el va escoltar atentament. L'home, apassionat li explicava el seu projecte. No Ć©s qĆ¼estiĆ³ de molts diners - li deia convenƧut - no en fan falta molts, el mĆ©s important es el terreny, la resta la farĆ la il·lusio de la gent i la col·laboraciĆ³ que anem recollint pel camĆ.
La persona que l'escoltava atentament, va trigar, perĆ² finalment es va deixar convĆØncer. Ell, en tenia un de terreny, deu hectĆ rees a L'EmpordĆ , a la vora de la Tallada, i no l'usava per res, l'havia heretat del seu pare i ni tan sols havia anat mai a veure'l. Potser es arribada l`hora de donar-hi una ullada a veure si us sembla bĆ© - li va dir - perĆ² tinc la sensaciĆ³ que serĆ un fracĆ s, no hi anirĆ ningĆŗ.
La persona que l'escoltava atentament, va trigar, perĆ² finalment es va deixar convĆØncer. Ell, en tenia un de terreny, deu hectĆ rees a L'EmpordĆ , a la vora de la Tallada, i no l'usava per res, l'havia heretat del seu pare i ni tan sols havia anat mai a veure'l. Potser es arribada l`hora de donar-hi una ullada a veure si us sembla bĆ© - li va dir - perĆ² tinc la sensaciĆ³ que serĆ un fracĆ s, no hi anirĆ ningĆŗ.
Magrat les seves reticĆØncies, finalment anaren a veure el terreny; a l'home que havia tingut el somni li va encantar, el trobava perfecte, i a la persona que l'escoltava atentament, potser contagiat per'entusiasme de l'home, tambĆØ li va semblar bĆ©. Ja podem comenƧar cuan vulguis - li va dir.
L'home que havia tingut un somni estava exultant, es va posar en contacte amb els seus amics, que ho varen fer amb altres i aquests amb altres. A mesura que s'anava escampant la idea cada vegada hi havia mĆ©s gent que hi volia col·laborar. En qĆ¼estiĆ³ d'un parell de mesos i molt d'esforƧ, prepararen l'esborrall del Parc, el mes important ja estava fet, ara mancava estructurar-ho tot.
Aquesta part ja els va portar mĆ©s feina, perĆ² la il·lusiĆ³ i la fe fan miracles, fins i tot en els agnĆ²stics, i tres mesos mes tard, el dia 23 d'abril d'aquell any, com era preceptiu i gairebĆ© obligatori, es va procedir a la inauguraciĆ³ oficial del parc....
..... cansat d'escriure el que ja estava escrit, he retratat la resta del conte...
Aquest conte tĆ© deu anys, el vaig trobar en un racĆ³ perdut, i el publico tal qual, malgrat en Miquel ja no hi Ć©s. En aquest temps, no he sentit parlar mĆ©s del parc temĆ tic dedicat a Miquel MartĆ i Pol a Roda de Ter, no sĆ© si s'ha arribat a fer o no, la veritat Ć©s que no ho he sabut trobar. El que si veig hi ha Ć©s una ruta literaria
0 Comentaris
dejad vuestro comentario: