SOMNI MARÍ

El llit era per a ell un oceà, fins i tot quan estava despert. Les mantes s'ondaven com les onades. Els llençols espumejaven com les rompents. Les gavines queien en picat i pescaven al llarg de la seva esquena. Feia bastants dies que no s'aixecava i tothom estava preocupat. No volia parlar ni menjar. Només dormir i despertar-se i tornar a adormir-se. Quan va anar a veure'l el metge, se li va pixar a sobre. Quan va anar a veure'l el psiquiatre, li va llançar una escopinada. Quan va anar a veure'l un capellà, li va vomitar. Finalment el van deixar en pau i es van limitar a passar-li pastanagues i enciam per sota de la porta. Era l'única cosa que volia menjar. Els altres habitants de la casa feien broma dient que tenien un conillet, i ell els va sentir. Cada vegada se li agusava més l'oïda. De manera que va deixar de menjar. Va empènyer el llit fins posar-la contra la porta, perquè ningú pogués entrar, i després es va adormir. A la nit els altres habitants de la casa sentien el xiulet dels huracans a l'altre costat de la porta. I trons i llamps i sirenes de vaixells en una nit de boira. Van picar la porta. Van intentar enderrocar-la, sense aconseguir-ho. Van aplicar l'orella a la porta i van sentir gorgoteigs subaquàtics. A la cara exterior de les parets d'aquesta habitació van començar a créixer algues i percebes. Van començar a espantar-se. Van decidir tancar-lo en un manicomi. Però quan van sortir pel cotxe van descobrir que tota la casa estava envoltada per un oceà que s'estenia fins on arribava la seva vista. Oceà i res més que oceà. La casa es balancejava i rematava de tota la nit. Ells es van quedar atrapats al soterrani. Des de l'habitació tancada els va arribar un perllongat gemec i la casa sencera es va submergir en el mar.

Sam Shepard