marzo 03, 2008

LA VISIÓ


.

Era una nit dantesca. Llamps i trons acompanyats d’una pluja persistent i una molesta boira impedia destriar la visibilitat més enllà de quatre o cinc metres. Una nit per quedar-se a casa tranquil·lament en comptes d’anar per la carretera, és deia l’home que conduïa l’automòbil.Anava poc a poc, com a conductor experimentat sabia dels risc de la carretera en aquestes condicions, però tenia ganes d’arribar al seu punt de destí, a penes li quedava un centenar de quilòmetres i coneixia bé la ruta, per tant, tant sols era qüestió d’anar amb cura – és va dir – i més o menys dins d'una hora i quart seria a casa seva. Dos mesos fora de casa era massa temps i tenia ja ganes de veure a la seva dona i els fills.
Anava donant voltes a aquests pensaments, quan malgrat la foscor i la boira, abans d’arribar a la doble corba la va veure. Era molt difícil no veure a una noia rossa i angelical, embolcallada dins d’un vestit de núvia de gasa i que malgrat estar amarada, resplendia amb una estranya fosforescència. Reduí la velocitat de l’automòbil i s’aturà al seu costat.La noia era molt bonica i li somreia.
- Bona nit! – li va dir, i gràcies per aturar-se. Li faria rés acostar-me al poble més proper, és que hi ha hagut un accident després de la corba, una parella de nuvis s’ha estimbat en el seu cotxe, una enorme pedra s’ha després i ha quedat aturada al mig de la calçada, no han pogut evitar-la i han xocat contra ella, crec que han mort tots dos.L’home empal·lidí, i començà a suar grosses gotes fredes, havia sentit explicar tantes vegades aquesta història, i mai se l’havia cregut. Bajanades, deia, però ara, tenia a la noia allí, mullada i vestida de núvia. No sabia que fer, però finalment és va decidir...
- Pugi, l’acostaré al poble més proper, és a un parell de quilòmetres d’aquí.La noia és va asseure al seu costat.
- Gràcies, és vostè mol amable, em dic Alba, ah! I vagi en compte en arribar a la corba, recordi que hi ha la pedra al ben mig de la carretera, si passa pel costat esquerra li serà més fàcil esquivar-la.
L’home arrencà l’automòbil suaument i, en efecte, en arribar a la corba i tal com li havia dit la noia al mig hi havia la pedra, aturà el vehicle, baixà i donà una ullada al seu entorn, però no hi havia cap senyal d’accident ni del suposat vehicle, ni dels suposats nuvis. És va somriure. De fet era lògic, de l’accident que parlava la noia vestida de núvia ja en feia temps, molt de temps.En donar-se la volta per tornar al cotxe, la noia havia desaparegut. No el va sorprendre tampoc, seguint el fil de l’historia era fins i tot lògic.
En tornar a pujar a l’automòbil s’adonà que ni tant sols el terra del cotxe, ni el seient on s'havia assegut la noia, estaven mullats. Uf! – va pensar – mai més me’n riuré quan m’expliquin histories d’aquestes.Arrancà el vehicle i arribà fins el poble, tenia d’avisar de la pedra per tal que la traguessin, no fos que algú hi prengués mal, el detall de la noia, el va ometre. Per què ho havia de dir, tampoc el creurien, com a molt aconseguiria intercanviar alguna mirada de complicitat amb algun dels ocupants habituals del bar i rés més. Aprofità ja que era al Bar per trucar a la seva companya i avisar de la seva arribada.
Va prendre un cafè i continuà el seu camí. La boira estava escampant mica en mica i la visibilitat havia millorat bastant, va prémer una mica més el pedal del gas, tenia una llarga recta pel davant que li permetria recuperar part del temps perdut. En arribar al final reduí la velocitat i en entrar a la corba, el cotxe en trepitjar una taca d’oli i després de donar varies voltes com una baldufa es precipità per un barranc. En arribar a baix, l’automòbil era ja un pilot de ferros recargolats i l’home estava moribund.
Una figura fosforescent aparegué flotant per sobre del vehicle. Anava vestida de núvia i el seu vestit estava amarat. Era rosa i angelical, però ara somreia cínicament.
Estúpid – li va dir – No et creguis mai les histories fantàstiques que expliquen sobre aparicions. Solen ser falses. Imaginacions de la gent.
I el seu riure gutural i fantasmagòric ressonà enmig del silenci de la nit.....
Previous Post
Next Post
Related Posts

0 comentaris: