marzo 14, 2008

EL MAG




A meitat dels anys cinquanta i havia un mag a la Gran Bretanya que es va fer molt popular, el seu joc de màgia més conegut consistia en enviar llibres a traves de les ones als seus receptors. Eren llibres petits, de contes, de receptes culinàries, de poesia o de jardineria. D'un format 15x15. Es va fer molt popular i durant gairebé cinc anys tenia una programa setmanal en una emissora de la City. Ningú s'explicava com ho feia, el Mag entrava a l'estudi, i parlava amb la gent de la radio sobre literatura, música i una mica de tot, aleshores, en un moment donat, enviava a un oient, al que a ell li semblava un llibre a través de les ones i aquest el rebia. S'havia comprovat moltes vegades i no hi havia manera de trobar el truc, si és que n'hi havia. 
Els receptors dels llibres no tenien res a veure amb el Mag, i eren - aixó sí - oients de la emissora, i el llibre que desapareixia de la emissora i apareixia a casa de l’oient era el mateix, aixó si s’havia comprovat.Quan va sortir la televisió li varen demanar al Mag que fes el mateix, tenia el seu que, en directe veure com un llibre desapareixia i anava a parar a casa d'un televident, era molt més atractiu que no pas quan ho feia per la radio. Ell es mostrava reticent, però davant la pressió i els dubtes que generava la seva negativa a fer l'experiment per la televisió, finalment ho acceptà.Fou un fracàs, no hi ha haver manera d'aconseguir enviar ni un sol llibre, i la capacitat del Mag d'enviar-los a traves de la radio quedà en entredit, fins el punt que li varen rescindir el contracte i el programa, i el Mag decebut es retirà a la seva granja de Sussex. Havia guanyat prou diners per viure de renda la resta de la seva vida i tal i com havien anat les coses, considerà que era el millor que podia fer.No va tornar a actuar mai més i res se’n sabia d'ell, fins que uns anys més tard a ran d'una actuació d'un famós Mag nord-americà a Londres, una periodista es va recordar d'ell i el va localitzar.
Es mostrà reticent a parlar però finalment i davant la insistència de la periodista accedí.Parlaren duran més de dues hores del temps passats i una mica de tot, ell insistia que no hi havia truc que els llibres es traslladaven a través de les ones de la radio i no entenia perquè no passava el mateix a la televisió. Però un dia i vaig caure-hi, li va dir a la periodista, i era obvi, tan obvi que ho hauria d'haver comprés des del primer moment:

La radio és cultura, per aixó passaven els llibres.......
Previous Post
Next Post
Related Posts

0 comentaris: