abril 18, 2008

ELS ESQUIROLS




En Jan era un amant de la natura, de vell, no d’ara perquè s’hagués posat de moda fer-se o ser ecologista, caminar i totes aquestes modes passatgeres que duraven el que duraven. No! en Jan de petit ja anava al bosc amb el seu pare, a caçar bolets o simplement a caminar, i li agradava abans i ara també.
Feia un temps que hi anava amb la bicicleta, s’enduia la motxilla amb l’entrepà, la màquina de retratar i el mòbil que sempre li feia agafar la seva dona per si li passava alguna cosa.

Que vols que em passi? li contestava en Jan. Si avui en dia el bosc sembla el carrer gran del poble. Entre els que van a caminar, a còrrer, en bicicleta, en moto, quads i algun que em deixo et passes el matí saludant cada dos minuts algú.
Ai! les dones, sempre patint per tot.


Aquest matí de dissabte havia pujat fins Matadepera per la carretera i desprès tornava com solia pel camí del geriàtric, on hi tenien les gàbies dels coloms al costat en un camp que els hi havien cedit els de la societat columbòfila. I d’allí cap els camps de golf (aquells no que s’havien de fer).
Hi havia un lloc on li abellia aturar-se a esmorzar. Ja de baixada desprès de vorejar el camp de golf per un camí que anava fent la ziga-zaga, venia una forta baixada i després el pla, i allí s’aturava en Jan a fer el seu àpat.
Mentre, feu algunes fotografies aprofitant el sol matiner que s’obria pas entre les branques dels pins, l’havia retratat una munió de vegades aquell paratge, però les fotos mai eren iguals. Li agradava comparar-les de tant en tant a casa i veure les diferencies segons l’època de l’any o com hi entrava la llum.
Un soroll li va cridar l’atenció.
Una parella d’esquirols davant seu, als seus peus, vaja, semblaven esperar els hi dones el seu entrepà.
No crec que els hi agradi el pa a aquests rosegadors – es va dir – i continuà menjant mentre contemplava el paisatge.
El soroll que havia sentit abans va augmentar, davant seu hi tenia una trentena d’esquirols que anaven fent com una rotllana.
No li va agradar la seva actitud, no era normal, precisament els esquirols eren animals porucs i fugissers i aquests semblaven amenaçar-lo.
Els hi va llençar les restes de l’entrepà.
Teniu, si voleu l’entrepà ací el teniu - els hi va dir –
.
Foren les seves últimes paraules, rere seu n’hi havia molts més d’esquirols que de sobte juntament amb els del davant, tots alhora varen saltar a sobre d’ell......