L´HOME QUE VA TENIR UN SOMI

Un dia, un home va tenir un somni, somiava amb un parc tematic especial, molt especial. Tothom li deia que era una utopia, un somni imposible de cumplir, que mai seria rendible i que no perdĆ©s el temps amb aquestes bajanades. Pero el nostre home era tossut i persistent i no tenia cap pressa, llevat de la que li propiciava la il·lusiĆ³ d'aconseguir-ho.
DesprĆ©s de molt de temps, i de parlar amb tothom que el podia ajudar, va trobar una persona que el va escoltar atentament. L'home, apassionat li explicava el seu projecte. No Ć©s qĆ¼estiĆ³ de molts diners - li deia convenƧut - no en fan falta molts, el mĆ©s important es el terreny, la resta la farĆ  la il·lusio de la gent i la col·laboraciĆ³ que anem recollint pel camĆ­.
La persona que l'escoltava atentament, va trigar, perĆ² finalment es va deixar convĆØncer. Ell, en tenia un de terreny, deu hectĆ rees a L'EmpordĆ , a la vora de la Tallada, i no l'usava per res, l'havia heretat del seu pare i ni tan sols havia anat mai a veure'l. Potser es arribada l`hora de donar-hi una ullada a veure si us sembla bĆ© - li va dir - perĆ² tinc la sensaciĆ³ que serĆ  un fracĆ s, no hi anirĆ  ningĆŗ.
Magrat les seves reticĆØncies, finalment anaren a veure el terreny; a l'home que havia tingut el somni li va encantar, el trobava perfecte, i a la persona que l'escoltava atentament, potser contagiat per'entusiasme de l'home, tambĆØ li va semblar bĆ©. Ja podem comenƧar cuan vulguis - li va dir. 
L'home que havia tingut un somni estava exultant, es va posar en contacte amb els seus amics, que ho varen fer amb altres i aquests amb altres. A mesura que s'anava escampant la idea cada vegada hi havia mĆ©s gent que hi volia col·laborar. En qĆ¼estiĆ³ d'un parell de mesos i molt d'esforƧ, prepararen l'esborrall del Parc, el mes important ja estava fet, ara mancava estructurar-ho tot.
Aquesta part ja els va portar mĆ©s feina, perĆ² la il·lusiĆ³ i la fe fan miracles, fins i tot en els agnĆ²stics, i tres mesos mes tard, el dia 23 d'abril d'aquell any, com era preceptiu i gairebĆ© obligatori, es va procedir a la inauguraciĆ³ oficial del parc....


..... cansat d'escriure el que ja estava escrit, he retratat la resta del conte...









Aquest conte tĆ© deu anys, el vaig trobar en un racĆ³ perdut, i el publico tal qual, malgrat en Miquel ja no hi Ć©s. En aquest temps, no he sentit parlar mĆ©s del parc temĆ tic dedicat a Miquel MartĆ­ i Pol a Roda de Ter, no sĆ© si s'ha arribat a fer o no, la veritat Ć©s que no ho he sabut trobar. El que si veig hi ha Ć©s una ruta literaria

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris